dijous, de novembre 08, 2007

Reflexió:

Mai vulguis trobar la diferència, doncs la gràcia és seguir buscant-la.

Jo sóc l'altra fulla

dissabte, d’abril 21, 2007

8è dia - Aeroports Dublin / Girona


divendres, d’abril 20, 2007

7è dia - Bunclody/Dublin

















dijous, d’abril 19, 2007

6ª Jornada - Shillelagh/Clonegal/Bunclody







dimecres, d’abril 18, 2007

5ª Jornada - Tinahely/ShilleLagh



dimarts, d’abril 17, 2007

4ª Jornada - Glenmalure/Moyne/Tinahely


dilluns, d’abril 16, 2007

3ª Jornada - Glendalough/Glenmalure



diumenge, d’abril 15, 2007

2ª Jornada - Enniskerry/Glendalough/Laragh



No sabia que era tant aprop d'Estats Units

dissabte, d’abril 14, 2007

1ª Jornada - De Dublin (Marley Parck) Knockree / Enniskerry

Al bany hi han dos cordills penjant del sostre. Un vermell i un blanc. fan més d'un metre i mig. No trobo la llum. Estiro el vermell i no passa res i el blanc em dona el bon dia esperat. El primer és per tenir aigua calenta... Ja ho habia llegit en algun texte però fins aquell instant no ho nrecordava!! Collons que en som d'oblisadissos els que som aportes dels quaranta.

He estat a un llit flonjo, tou, deliciòs, sota un nordic net, florejat... quina nit més descansada Déu meu!!

08:30, em truquen a la porta per què no hi ha telèfon. Ha funcionat l'avís de la recepció que vaig deixar ahir. Gracies i bon dia.

Sé que la parada de bus és a 150 metres del Hotel. Efectivament el número 41 (el 33 també hi va) passa als 10 minuts. Hi pujo i no torna canvi. Bé, que hi farem tiro 2 euros i es queden amb els deu cèntims de canvi. ës de dues alçades i començo a gaudir del primers paisatge metropolità de la capital... i mica en mica pasen els 50 minuts fins el centre d'un Dublin assoleiat que no te cap olor especial, ni cap abraçada per a mi, ni cap més sorpressa, ni cap altre cosa que de fet no espero.

Baixò just desprès de veure dos carrers lens de gents aturades als semàfors, m'agrada el bullici que observo i decidit carrego la motxila a les espatlles i trepitjo la ciutat.

Dono voltes, m'aprovosiono del que penso que necessito i vaig a trobar el bus número 16 que em portarà 50 minuts al sud de la ciutat just en front de la entrada de l'inici del Wicklow Way.

Qui transita pels carrers i carreters van en sentit contrari que a Catalunya. Em fa un xic de mal d'ulls. Però així van dades.

Observo que els cartells son escrits en irlandès i anglès, em consegueix un somriure solitari, que si mai algú hages vist no hagues entes. EALÚ (sortida d'emergència).

12:15 (tardíssim): Començo el Wicklow Way !!

Començo a caminar per el Marley Park amb molta gent en famila que agafa gana per dinar i jo suo ganes de caminar... de començar, de sentir un altre cop l'orgasme de dur-me per camins desconeguts, al costat de noves coneixences... Estic amb una imborrable rialla i amb el pas en aument equivocat, menjant-me els primers metres d'una setmana impressionat!

divendres, d’abril 13, 2007

Dia 0 - Welcome to Dublin

Arribo a l'aeroport de Girona i em trobo els restes de jugadors juniors i inferior categoria de festa abans de facturar l'equipatge.
Son els últims que aprofiten la Setmana Santa i la estada esportiva. Riures, moviments infantils imparables, crits, baralles inocents i vaja! tot allò que es fa a un aeroport amb 40 amics futbolistes.

Facturo, paso sense cinturó la porta que tot ho veu i accedeixo a la espera del vol FR 7037 que m'acostarà a una aventura que de casualitat vaig descobrir per Internet.

Trobo a una amic de Blanes, un dels fills del bar Veracruz, al costat de La Vila, que ara treballa per RyanAir, parlem una estona i ens despedim fins la propera.

El vol surt una hora tard, però no tinc pressa i em conformo en que els nens que he vist exhaltadíssims em donin un vol tranquil. Embarco i pocs minuts després em dormo al costat d'una parella jubilada que respecta els meus somnis.

00:50 - Dos taxis no m'has volgut portar a l'Hotel per què és a tres quilòmetres del aeroport. Increible!! He tingut que anar a Informació i demanar que la policia els hi expliques als taxistes que a la hora que era el servei d'autobus ha deixat de funcionar i que no sabia per on arribar-hi. Seran cabrons, els taxistes que només desitjaven una carrera fins a la ciutat!!!

Finalment arribo a la habitació 301, a la tauleta hi ha La Bíblia!! i comença així: " The First Book of Moses Called. Genesis. Chapter 1. In the beginning Good created the heavens and the earth, etc. etc, ..." El llibre era consistent de tapa dura verda amb lletres d'or gravades en relleu. "The Holy Bible. Old and New Testaments" La editorial és "The Fideous International" té 1217 planes i de cop i volta estic apuntant aquestes notes quan els ulls comemences a caure i enfosquir-me l'arribada.

Ja son les dues de la matinada i bona nit i tapat.